Alumna: Úrsula Vacalebri
Estudis: Filologia catalana
Universitat:Università degli studi di Roma "La Sapienza"
Curs: 2016-17
(primer semestre)
Quan sents a la gent parlar de Roma, normalment tenen una idea bastant concreta de la ciutat,ja siga perquè l’han visitada en un viatge breu i segurament organitzat per alguna agència o bé perquè han vist algun documental o han llegit algun llibre. Ruïnes romanes, l’etern Colosseu, la Fontana di Trevi, els carrers del Trastevere i les escales de Piazza Spagna a la famosa pel·lícula “Roman Holiday”. En aquests sis mesos que he viscut a Roma, m’he pogut adonar que aquesta idea de ciutat monumental i eterna, efectivament, existeix, però que constitueix una ínfima part d’aquest univers que és la ciutat de Roma.
Primers dies a Roma: allotjament, transport, tràmits, universitat
La forma més habitual d’arribar a Roma des d’Alacant és l’avió. Hi ha vols directes cada dia, que comprats amb antelació normalment són bastant barats. Roma té dos aeroports, Fiumicino i Ciampino. Els dos estan als afores de la ciutat, però existeix connexió amb transports públics. Els vols d’Alacant normalment arriben a Fiumicino, que és el primer aeroport de Roma i el més gran. Està ben connectat amb la ciutat, de fet existeix un tren de Rodalia que et porta fins a Termini, l’estació central de trens de Roma. També fa parada en diverses estacions arreu de la ciutat, però des de Termini pots moure’t amb metro o autobús on vulgues.
Quant a l’allotjament, hi ha dues opcions: o buscar-lo i contractar-lo abans d’arribar a Roma o buscar-lo una vegada has arribat. Les residències no són una opció assequible, de fet no conec cap Erasmus que hi visquera en una; són terriblement cares i l’accés normalment és difícil. Els pisos d’estudiants són l’opció més viable, encara que no són econòmics. Depenent de la zona, els preus oscil·len entre els 350 i els 600 euros per habitació individual al mes. El més comú és pagar entre 400 i 500 euros, amb despeses excloses; sí, el lloguer és molt car. Roma és una ciutat turística i prestigiosa i hi ha una bambolla immobiliària considerable. La vostra beca Erasmus, en el cas d’Itàlia, serà de 300 euros al mes, 400 si heu tingut beca MEC l’any precedent al vostre Erasmus. Com veieu, la beca no arriba ni per pagar el lloguer; necessitareu o bé estalviar per poder cobrir el que resta o bé l’ajuda dels vostres pares o algun familiar.
Una opció més econòmica i que molta gent tria és compartir habitació amb una altra persona, normalment també estudiant i del mateix gènere. En aquest cas els lloguers baixen a 250-300 euros al mes, preu molt més assequible per a les nostres butxaques. Si voleu buscar pis abans d’arribar a Roma, existeixen diversos grups de Facebook i pàgines web on podeu contactar amb propietaris o gent que també busca pis i trobar alguna cosa:
https://www.subito.it/annunci-lazio/affitto/appartamenti/roma/
https://www.facebook.com/groups/1007138829366134/
https://www.facebook.com/groups/romerentals/
https://www.facebook.com/groups/rentinrome/
Si preferiu buscar-lo una vegada arribeu (més difícil però més segur, perquè veus el pis i t’assegures que no t’estafen), podeu buscar en els taulons d’anuncis de les universitats o també per internet.
Quant al transport, la forma més fàcil de moure’s és el metro. El problema és que només hi ha 3 línies actives i molts llocs no estan connectats. Tens l’alternativa dels autobusos o els tramvies, encara que funcionen sense horaris i potser has d’esperar una hora a què passen (encara que normalment funcionen amb freqüència). Existeix una targeta mensual que et permet viatjar totes les vegades que vulgues amb metro, autobús i tramvia, i costa 30 euros. Si us quedeu un curs sencer, també teniu l’opció de comprar-vos una targeta anual, que us permet viatjar en tots aquests transports públics il·limitadament per 250 euros durant 356 dies (ix més rendible que la mensual): http://www.atac.roma.it/page.asp?p=229
Depenent de la universitat on estudieu, us convenen unes zones o altres de la ciutat. Roma té tres universitats públiques, que són les que normalment acullen al gruix dels Erasmus. Aquestes universitats són La Sapienza, Tor Vergata i Roma Tre. La Sapienza és la universitat més antiga i prestigiosa, i es situa a prop del centre de la ciutat. Les zones més properes a La Sapienza on viuen les estudiants són Piazza Bologna i San Lorenzo. Amb tot, La Sapienza està ben connectada amb tota Roma, es troba a 10 minuts caminant de Termini (l’estació central de tren i metro, recordeu) i té tres parades de metro properes (Policlinico, Bologna i Castro Pretorio). Si decidiu viure en altres zones de Roma, assegureu-vos que teniu bona connexió amb la línia B de metro (línia blau), ja que les parades properes a la universitat estan en aquesta línia.
Si estudieu a Tor Vergata, la vostra facultat segurament estarà en la zona Anagnina-Tor Vergata, a les afores de la ciutat. Podeu buscar pis per eixa zona o bé utilitzar la línia B del metro, que us porta fins a Anagnina. Si la vostra universitat és Roma Tre, estareu en la zona San Paolo-Ostiense, més a prop del centre que Tor Vergata però una mica als afores. Podeu buscar pis per la zona Ostiense, per San Paolo o per Roma Eur. El centre de la ciutat i barris com el Trastevere són privatius, els lloguers són massa alts. Els estudiants Erasmus també viuen en zones com Re di Roma o Ponte Lungo.
El nivell de vida és una mica més alt que el nostre, per tant els productes ens semblen cars en general. La meua recomanació és que intenteu evitar els supermercats petits del centre (tipus Carrefour Express) perquè són terriblement cars. Intenteu comprar la verdura, la fruita i la pasta als mercats; és més barat i de més bona qualitat. En tots els barris sol haver un mercat fixe i mercats temporals on moltes vegades són els mateixos llauradors els que porten els seus productes per vendre’ls.
Quant a la universitat, el sistema és molt diferent del de l’Estat Espanyol. L’assistència a les classes no és obligatòria en la majoria dels casos; de fet, no et matricules de les assignatures, només t’inscrius a l’examen corresponent. Hi ha moltes convocatòries d’examen, i et pots presentar a la que vulgues, no corre convocatòria. Per exemple, encara que faces una assignatura de setembre a desembre, pots presentar-te a l’examen d’aquesta a juny, juliol o fins i tot setembre de l’any següent. En el cas de les assignatures que vaig fer jo a La Sapienza, el nivell era bastant alt, i l’exigència de nivell de llengua també. Tingueu en compte que jo vaig estudiar assignatures de Lettere Moderne i Lettere Classiche, que equivalen a les nostres filologies. Si teniu un nivell baix o mitjà d’italià no us recomane aquestes carreres. En altres carreres el nivell d’exigència amb la llengua no és tan elevat. La relació amb els professors és molt més jeràrquica i impersonal que a l’Estat Espanyol: els professors rarament coneixen el teu nom, encara que pots trobar de tot. Això sí: tracta’ls sempre de vosté i amb tots els honors i parafernàlies! El sistema universitari és normalment caòtic, lent i desordenat, armeu-vos de paciència. Per últim, important! La majoria d’exàmens són orals, el professor us entrevista en el seu despatx o en una aula i heu de saber construir un discurs oral en italià.
Vida a Roma: oci, cultura, entreteniment, societat
La vida cultural i l’oci són infinits a la ciutat eterna. A banda dels llocs “mainstream” com poden ser el Vaticà (hi ha dies d’entrada lliure, estigueu atentes, us estalviareu 13 euros!) o el Colisseu, us recomane perdre-us pels carrers del Trastevere i sopar en una petita t rattoria pasta a la Carbonara, Amatriciana o Caccio e Pepe (plats típics romans) , visitar el barri jueu i l’illa tiberina, els fòrums romans, les termes romanes de Caracal·la i de Dioclecià, passejar un matí de diumenge pel mercat de Porta Portese o passar un dia menjant i bevent bon vi en les tavernes dels Castelli Romani. La vida nocturna és diversíssima, i depenent dels vostres gustos podeu trobar infinitat de propostes d’oci: si preferiu tranquil·litat i un ambient romà i jove, us recomane el bar San Calisto en el Trastevere, just al costat de la plaça de Santa Maria del Trastevere. Els preus són molt barats (cosa estranya a Roma) i l’ambient és increïble; hi ha moltíssima gent jove, normalment estudiants universitaris, música i animació. Si us agrada més la festa de discoteca, la zona de Testaccio-Piramide-Ostiense és la millor. Existeixen associacions d’estudiants italians que organitzen activitats diverses per als Erasmus, des d’aperitius (costum italià: beure alguna cosa, normalment Spritz, i menjar una mica abans de dinar o sopar), fins a festes, excursions i viatges. Aquestes associacions són principalment aquelles vinculades a ESN, que té diversos grups segons la universitat (https://www.facebook.com/esn.roma.ase/, https://www.facebook.com/esn.roma3/ ). Podeu seguir-les a les xarxes per conéixer les activitats que organitzen, normalment són molt actius.
Aprofiteu també que esteu en el centre neuràlgic d’Itàlia i visiteu-la: us recomane Florència, Bolonya, Verona, Torí, Milà, Gènova, Cinque Terre, Nàpols (Vesubi i Pompeia), la costa Amalfitana, Sicília (Palerm, Cefalú, Agrigento), Apúlia, i si no us importa la massificació de turistes, Venècia. Els trens no acostumen a ser cars (a no ser que siguen d’alta velocitat) i també podeu trobar autobusos barats, especialment amb l’empresa de baix cost Flixbus. A més, hi ha vols barats des de Roma a altres ciutats italianes, de fet jo vaig volar a Palerm (Sicília) per 50 euros anada i tornada.
Però sobretot, intenteu aprofitar les oportunitats de conéixer gent nova, tant italiana com d’altres països. El fet de ser estudiants Erasmus us donarà l’oportunitat de moure-us en ambients internacionals i practicar diverses llengües (principalment l’anglés), conéixer noves cultures, fer grans amistats, i fins i tot enamorar-vos! No us recomane tancar-vos en grups d’estudiants espanyols i perdre les oportunitats de compartir experiències amb gent d’altres països. I sobretot, sigueu obertes, deixeu la vergonya en Alacant, llanceu-vos a viure noves experiències i gaudiu de les increïbles aventures que us esperen a Roma!
Primers dies a Roma: allotjament, transport, tràmits, universitat
La forma més habitual d’arribar a Roma des d’Alacant és l’avió. Hi ha vols directes cada dia, que comprats amb antelació normalment són bastant barats. Roma té dos aeroports, Fiumicino i Ciampino. Els dos estan als afores de la ciutat, però existeix connexió amb transports públics. Els vols d’Alacant normalment arriben a Fiumicino, que és el primer aeroport de Roma i el més gran. Està ben connectat amb la ciutat, de fet existeix un tren de Rodalia que et porta fins a Termini, l’estació central de trens de Roma. També fa parada en diverses estacions arreu de la ciutat, però des de Termini pots moure’t amb metro o autobús on vulgues.
Quant a l’allotjament, hi ha dues opcions: o buscar-lo i contractar-lo abans d’arribar a Roma o buscar-lo una vegada has arribat. Les residències no són una opció assequible, de fet no conec cap Erasmus que hi visquera en una; són terriblement cares i l’accés normalment és difícil. Els pisos d’estudiants són l’opció més viable, encara que no són econòmics. Depenent de la zona, els preus oscil·len entre els 350 i els 600 euros per habitació individual al mes. El més comú és pagar entre 400 i 500 euros, amb despeses excloses; sí, el lloguer és molt car. Roma és una ciutat turística i prestigiosa i hi ha una bambolla immobiliària considerable. La vostra beca Erasmus, en el cas d’Itàlia, serà de 300 euros al mes, 400 si heu tingut beca MEC l’any precedent al vostre Erasmus. Com veieu, la beca no arriba ni per pagar el lloguer; necessitareu o bé estalviar per poder cobrir el que resta o bé l’ajuda dels vostres pares o algun familiar.
Una opció més econòmica i que molta gent tria és compartir habitació amb una altra persona, normalment també estudiant i del mateix gènere. En aquest cas els lloguers baixen a 250-300 euros al mes, preu molt més assequible per a les nostres butxaques. Si voleu buscar pis abans d’arribar a Roma, existeixen diversos grups de Facebook i pàgines web on podeu contactar amb propietaris o gent que també busca pis i trobar alguna cosa:
https://www.subito.it/annunci-lazio/affitto/appartamenti/roma/
https://www.facebook.com/groups/1007138829366134/
https://www.facebook.com/groups/romerentals/
https://www.facebook.com/groups/rentinrome/
Si preferiu buscar-lo una vegada arribeu (més difícil però més segur, perquè veus el pis i t’assegures que no t’estafen), podeu buscar en els taulons d’anuncis de les universitats o també per internet.
Quant al transport, la forma més fàcil de moure’s és el metro. El problema és que només hi ha 3 línies actives i molts llocs no estan connectats. Tens l’alternativa dels autobusos o els tramvies, encara que funcionen sense horaris i potser has d’esperar una hora a què passen (encara que normalment funcionen amb freqüència). Existeix una targeta mensual que et permet viatjar totes les vegades que vulgues amb metro, autobús i tramvia, i costa 30 euros. Si us quedeu un curs sencer, també teniu l’opció de comprar-vos una targeta anual, que us permet viatjar en tots aquests transports públics il·limitadament per 250 euros durant 356 dies (ix més rendible que la mensual): http://www.atac.roma.it/page.asp?p=229
Depenent de la universitat on estudieu, us convenen unes zones o altres de la ciutat. Roma té tres universitats públiques, que són les que normalment acullen al gruix dels Erasmus. Aquestes universitats són La Sapienza, Tor Vergata i Roma Tre. La Sapienza és la universitat més antiga i prestigiosa, i es situa a prop del centre de la ciutat. Les zones més properes a La Sapienza on viuen les estudiants són Piazza Bologna i San Lorenzo. Amb tot, La Sapienza està ben connectada amb tota Roma, es troba a 10 minuts caminant de Termini (l’estació central de tren i metro, recordeu) i té tres parades de metro properes (Policlinico, Bologna i Castro Pretorio). Si decidiu viure en altres zones de Roma, assegureu-vos que teniu bona connexió amb la línia B de metro (línia blau), ja que les parades properes a la universitat estan en aquesta línia.
Si estudieu a Tor Vergata, la vostra facultat segurament estarà en la zona Anagnina-Tor Vergata, a les afores de la ciutat. Podeu buscar pis per eixa zona o bé utilitzar la línia B del metro, que us porta fins a Anagnina. Si la vostra universitat és Roma Tre, estareu en la zona San Paolo-Ostiense, més a prop del centre que Tor Vergata però una mica als afores. Podeu buscar pis per la zona Ostiense, per San Paolo o per Roma Eur. El centre de la ciutat i barris com el Trastevere són privatius, els lloguers són massa alts. Els estudiants Erasmus també viuen en zones com Re di Roma o Ponte Lungo.
El nivell de vida és una mica més alt que el nostre, per tant els productes ens semblen cars en general. La meua recomanació és que intenteu evitar els supermercats petits del centre (tipus Carrefour Express) perquè són terriblement cars. Intenteu comprar la verdura, la fruita i la pasta als mercats; és més barat i de més bona qualitat. En tots els barris sol haver un mercat fixe i mercats temporals on moltes vegades són els mateixos llauradors els que porten els seus productes per vendre’ls.
Quant a la universitat, el sistema és molt diferent del de l’Estat Espanyol. L’assistència a les classes no és obligatòria en la majoria dels casos; de fet, no et matricules de les assignatures, només t’inscrius a l’examen corresponent. Hi ha moltes convocatòries d’examen, i et pots presentar a la que vulgues, no corre convocatòria. Per exemple, encara que faces una assignatura de setembre a desembre, pots presentar-te a l’examen d’aquesta a juny, juliol o fins i tot setembre de l’any següent. En el cas de les assignatures que vaig fer jo a La Sapienza, el nivell era bastant alt, i l’exigència de nivell de llengua també. Tingueu en compte que jo vaig estudiar assignatures de Lettere Moderne i Lettere Classiche, que equivalen a les nostres filologies. Si teniu un nivell baix o mitjà d’italià no us recomane aquestes carreres. En altres carreres el nivell d’exigència amb la llengua no és tan elevat. La relació amb els professors és molt més jeràrquica i impersonal que a l’Estat Espanyol: els professors rarament coneixen el teu nom, encara que pots trobar de tot. Això sí: tracta’ls sempre de vosté i amb tots els honors i parafernàlies! El sistema universitari és normalment caòtic, lent i desordenat, armeu-vos de paciència. Per últim, important! La majoria d’exàmens són orals, el professor us entrevista en el seu despatx o en una aula i heu de saber construir un discurs oral en italià.
Vida a Roma: oci, cultura, entreteniment, societat
La vida cultural i l’oci són infinits a la ciutat eterna. A banda dels llocs “mainstream” com poden ser el Vaticà (hi ha dies d’entrada lliure, estigueu atentes, us estalviareu 13 euros!) o el Colisseu, us recomane perdre-us pels carrers del Trastevere i sopar en una petita t rattoria pasta a la Carbonara, Amatriciana o Caccio e Pepe (plats típics romans) , visitar el barri jueu i l’illa tiberina, els fòrums romans, les termes romanes de Caracal·la i de Dioclecià, passejar un matí de diumenge pel mercat de Porta Portese o passar un dia menjant i bevent bon vi en les tavernes dels Castelli Romani. La vida nocturna és diversíssima, i depenent dels vostres gustos podeu trobar infinitat de propostes d’oci: si preferiu tranquil·litat i un ambient romà i jove, us recomane el bar San Calisto en el Trastevere, just al costat de la plaça de Santa Maria del Trastevere. Els preus són molt barats (cosa estranya a Roma) i l’ambient és increïble; hi ha moltíssima gent jove, normalment estudiants universitaris, música i animació. Si us agrada més la festa de discoteca, la zona de Testaccio-Piramide-Ostiense és la millor. Existeixen associacions d’estudiants italians que organitzen activitats diverses per als Erasmus, des d’aperitius (costum italià: beure alguna cosa, normalment Spritz, i menjar una mica abans de dinar o sopar), fins a festes, excursions i viatges. Aquestes associacions són principalment aquelles vinculades a ESN, que té diversos grups segons la universitat (https://www.facebook.com/esn.roma.ase/, https://www.facebook.com/esn.roma3/ ). Podeu seguir-les a les xarxes per conéixer les activitats que organitzen, normalment són molt actius.
Aprofiteu també que esteu en el centre neuràlgic d’Itàlia i visiteu-la: us recomane Florència, Bolonya, Verona, Torí, Milà, Gènova, Cinque Terre, Nàpols (Vesubi i Pompeia), la costa Amalfitana, Sicília (Palerm, Cefalú, Agrigento), Apúlia, i si no us importa la massificació de turistes, Venècia. Els trens no acostumen a ser cars (a no ser que siguen d’alta velocitat) i també podeu trobar autobusos barats, especialment amb l’empresa de baix cost Flixbus. A més, hi ha vols barats des de Roma a altres ciutats italianes, de fet jo vaig volar a Palerm (Sicília) per 50 euros anada i tornada.
Però sobretot, intenteu aprofitar les oportunitats de conéixer gent nova, tant italiana com d’altres països. El fet de ser estudiants Erasmus us donarà l’oportunitat de moure-us en ambients internacionals i practicar diverses llengües (principalment l’anglés), conéixer noves cultures, fer grans amistats, i fins i tot enamorar-vos! No us recomane tancar-vos en grups d’estudiants espanyols i perdre les oportunitats de compartir experiències amb gent d’altres països. I sobretot, sigueu obertes, deixeu la vergonya en Alacant, llanceu-vos a viure noves experiències i gaudiu de les increïbles aventures que us esperen a Roma!
