MI ERASMUS EN CORK

Alumna: Teresa Sánchez Bernabeu
Estudios: Grado en español: lengua y literaturas
Universidad: National University of Ireland, Cork
Curso: 2016-17 (primer semestre)

120 créditos aprobados. Un anuncio en el Campus Virtual: en unas semanas se abre el plazo para solicitar los programas de movilidad. Nervios. Elección de destino. Búsqueda de información en todas partes: blogs, Youtube, amigos de amigos que tienen un primo que estuvo en tu universidad de destino. Convalidación de asignaturas. Papeleo interminable. Pero sobre todo, mucha, muchísima ilusión. Así es como empezó mi Erasmus en Cork, ciudad que acabó convirtiéndose en mi hogar durante cuatro meses.

Situada en el sur de Irlanda, en Cork no podrás librarte del frío y de la lluvia, casi siempre en forma de drizzle, es decir, “chispear” o “caer cuatro gotas”. El inglés y el irlandés son las lenguas oficiales, pero tranquilo, mientras que el inglés es la lengua habitual, el irlandés se reserva a ambientes muy familiares así que como mucho encontrarás carteles o señales de tráfico en esta lengua. Sin metros ni Tram, Cork es una ciudad universitaria donde la vida diaria está concentrada, las tiendas y bares del centro, la universidad y las residencias están a unos 10-20 minutos andando. Por lo que respecta al nivel de vida, los precios, siempre en euros, son bastante similares a España en cuanto a alimentación y ocio. Las tasas de alojamiento son desorbitadas debido precisamente al ambiente casi “rural” de la ciudad, donde no hay edificios de más de dos o tres plantas. Sin embargo, las residencias suelen tener precios más asequibles y muchos más servicios, como vigilancia 24h, calefacción y wifi.

University College of Cork

  En el ámbito académico, la University College of Cork es inmejorable. Elegida mejor universidad irlandesa, en la UCC la oferta de asignaturas es muy amplia así que para el grado en Español la convalidación no es un problema. Hay 2 horas semanales por asignatura; y nada de prácticas o exposiciones, solo un trabajo final y el examen. Pero sin duda, las instalaciones, los espacios verdes, los clubs y sociedades son lo mejor de la universidad. Por un lado, cualquier deporte que quieras tendrá un club: además de los comunes fútbol, baloncesto y balonmano, también podrás practicar esgrima, salto de trampolín, hípica, esquí... Por otro lado, las sociedades organizan actividades según su temática: ver Les Misérables es la sociedad de francés, el Torneo de los Tres Magos en la sociedad de Harry Potter, “láser tag” en la sociedad de mitología ... Los clubs, sociedades, y también el gimnasio de la UCC (con clases dirigidas, sala de máquinas, piscina y sauna) son gratis. Así que, en definitiva, la UCC es lo más parecido a la típica universidad de película americana.

Quizás Cork no es el mejor destino erasmus si buscas viajar por el centro de Europa, no obstante, sí encontrarás ofertas para Francia e Inglaterra (ida y vuelta a Londres por 25€). Además, el consejo de estudiantes de la universidad organiza excursiones por toda Irlanda, por lo que en un solo cuatrimeste habrás visto los paisajes más emblemáticos del país. Entre ellos destacan los acantilados de Moher, Galway, la capital Dublín (donde el Instituto Cervantes organiza numerosas conferencias), el condado de Kerry, el castillo Blarney, así como la primera y la última ciudad donde atracó el Titanic, Belfast y Cobh respectivamente.

 

Acantilados de Moher

 Respecto al ambiente nocturno, los irlandeses nos ganan por goleada a los españoles e italianos. Aunque el día siguiente sea lectivo, los pubs cierran sobre las 2 de la mañana, así que todos los días de la semana hay fiesta en Cork: fiesta latina con reguetón, de disfraces, a las 15:00 en el bar de la UCC, de Halloween durante todo octubre... Aun así, no te arruinarás porque, aunque una pinta de cerveza cuesta 5€,la entrada a los pubs, como el famoso Old Oak, es gratuita.

Por último, en mi opinión, irme de Erasmus es una de las mejores decisiones que he tomado en mi vida. Conocí a personas maravillosas de todas partes del mundo, viajé a lugares increíbles y aprendí mucho, no solo inglés, sino que también pude ver el enfoque del estudio de nuestra lengua y literatura fuera de España. Cada día fue una nueva aventura, haciendo que una vez acabados los cuatro meses más locos y frenéticos de mi vida, volviera a España más madura que nunca.

SIS MESOS A LA CIUTAT ETERNA: VIURE I ESTUDIAR A ROMA

Alumna: Úrsula Vacalebri

Estudis: Filologia catalana

Universitat:Università degli studi di Roma "La Sapienza"

Curs: 2016-17 (primer semestre)

Quan sents a la gent parlar de Roma, normalment tenen una idea bastant concreta de la ciutat,ja siga perquè l’han visitada en un viatge breu i segurament organitzat per alguna agència o bé perquè han vist algun documental o han llegit algun llibre. Ruïnes romanes, l’etern Colosseu, la Fontana di Trevi, els carrers del Trastevere i les escales de Piazza Spagna a la famosa pel·lícula “Roman Holiday”. En aquests sis mesos que he viscut a Roma, m’he pogut adonar que aquesta idea de ciutat monumental i eterna, efectivament, existeix, però que constitueix una ínfima part d’aquest univers que és la ciutat de Roma.

Primers dies a Roma: allotjament, transport, tràmits, universitat
La forma més habitual d’arribar a Roma des d’Alacant és l’avió. Hi ha vols directes cada dia, que comprats amb antelació normalment són bastant barats. Roma té dos aeroports, Fiumicino i Ciampino. Els dos estan als afores de la ciutat, però existeix connexió amb transports públics. Els vols d’Alacant normalment arriben a Fiumicino, que és el primer aeroport de Roma i el més gran. Està ben connectat amb la ciutat, de fet existeix un tren de Rodalia que et porta fins a Termini, l’estació central de trens de Roma. També fa parada en diverses estacions arreu de la ciutat, però des de Termini pots moure’t amb metro o autobús on vulgues.

Quant a l’allotjament, hi ha dues opcions: o buscar-lo i contractar-lo abans d’arribar a Roma o buscar-lo una vegada has arribat. Les residències no són una opció assequible, de fet no conec cap Erasmus que hi visquera en una; són terriblement cares i l’accés normalment és difícil. Els pisos d’estudiants són l’opció més viable, encara que no són econòmics. Depenent de la zona, els preus oscil·len entre els 350 i els 600 euros per habitació individual al mes. El més comú és pagar entre 400 i 500 euros, amb despeses excloses; sí, el lloguer és molt car. Roma és una ciutat turística i prestigiosa i hi ha una bambolla immobiliària considerable. La vostra beca Erasmus, en el cas d’Itàlia, serà de 300 euros al mes, 400 si heu tingut beca MEC l’any precedent al vostre Erasmus. Com veieu, la beca no arriba ni per pagar el lloguer; necessitareu o bé estalviar per poder cobrir el que resta o bé l’ajuda dels vostres pares o algun familiar.

Una opció més econòmica i que molta gent tria és compartir habitació amb una altra persona, normalment també estudiant i del mateix gènere. En aquest cas els lloguers baixen a 250-300 euros al mes, preu molt més assequible per a les nostres butxaques. Si voleu buscar pis abans d’arribar a Roma, existeixen diversos grups de Facebook i pàgines web on podeu contactar amb propietaris o gent que també busca pis i trobar alguna cosa:
https://www.subito.it/annunci-lazio/affitto/appartamenti/roma/
https://www.facebook.com/groups/1007138829366134/
https://www.facebook.com/groups/romerentals/
https://www.facebook.com/groups/rentinrome/

Si preferiu buscar-lo una vegada arribeu (més difícil però més segur, perquè veus el pis i t’assegures que no t’estafen), podeu buscar en els taulons d’anuncis de les universitats o també per internet.

Quant al transport, la forma més fàcil de moure’s és el metro. El problema és que només hi ha 3 línies actives i molts llocs no estan connectats. Tens l’alternativa dels autobusos o els tramvies, encara que funcionen sense horaris i potser has d’esperar una hora a què passen (encara que normalment funcionen amb freqüència). Existeix una targeta mensual que et permet viatjar totes les vegades que vulgues amb metro, autobús i tramvia, i costa 30 euros. Si us quedeu un curs sencer, també teniu l’opció de comprar-vos una targeta anual, que us permet viatjar en tots aquests transports públics il·limitadament per 250 euros durant 356 dies (ix més rendible que la mensual): http://www.atac.roma.it/page.asp?p=229

Depenent de la universitat on estudieu, us convenen unes zones o altres de la ciutat. Roma té tres universitats públiques, que són les que normalment acullen al gruix dels Erasmus. Aquestes universitats són La Sapienza, Tor Vergata i Roma Tre. La Sapienza és la universitat més antiga i prestigiosa, i es situa a prop del centre de la ciutat. Les zones més properes a La Sapienza on viuen les estudiants són Piazza Bologna i San Lorenzo. Amb tot, La Sapienza està ben connectada amb tota Roma, es troba a 10 minuts caminant de Termini (l’estació central de tren i metro, recordeu) i té tres parades de metro properes (Policlinico, Bologna i Castro Pretorio). Si decidiu viure en altres zones de Roma, assegureu-vos que teniu bona connexió amb la línia B de metro (línia blau), ja que les parades properes a la universitat estan en aquesta línia.

Si estudieu a Tor Vergata, la vostra facultat segurament estarà en la zona Anagnina-Tor Vergata, a les afores de la ciutat. Podeu buscar pis per eixa zona o bé utilitzar la línia B del metro, que us porta fins a Anagnina. Si la vostra universitat és Roma Tre, estareu en la zona San Paolo-Ostiense, més a prop del centre que Tor Vergata però una mica als afores. Podeu buscar pis per la zona Ostiense, per San Paolo o per Roma Eur. El centre de la ciutat i barris com el Trastevere són privatius, els lloguers són massa alts. Els estudiants Erasmus també viuen en zones com Re di Roma o Ponte Lungo.

El nivell de vida és una mica més alt que el nostre, per tant els productes ens semblen cars en general. La meua recomanació és que intenteu evitar els supermercats petits del centre (tipus Carrefour Express) perquè són terriblement cars. Intenteu comprar la verdura, la fruita i la pasta als mercats; és més barat i de més bona qualitat. En tots els barris sol haver un mercat fixe i mercats temporals on moltes vegades són els mateixos llauradors els que porten els seus productes per vendre’ls.

Quant a la universitat, el sistema és molt diferent del de l’Estat Espanyol. L’assistència a les classes no és obligatòria en la majoria dels casos; de fet, no et matricules de les assignatures, només t’inscrius a l’examen corresponent. Hi ha moltes convocatòries d’examen, i et pots presentar a la que vulgues, no corre convocatòria. Per exemple, encara que faces una assignatura de setembre a desembre, pots presentar-te a l’examen d’aquesta a juny, juliol o fins i tot setembre de l’any següent. En el cas de les assignatures que vaig fer jo a La Sapienza, el nivell era bastant alt, i l’exigència de nivell de llengua també. Tingueu en compte que jo vaig estudiar assignatures de Lettere Moderne i Lettere Classiche, que equivalen a les nostres filologies. Si teniu un nivell baix o mitjà d’italià no us recomane aquestes carreres. En altres carreres el nivell d’exigència amb la llengua no és tan elevat. La relació amb els professors és molt més jeràrquica i impersonal que a l’Estat Espanyol: els professors rarament coneixen el teu nom, encara que pots trobar de tot. Això sí: tracta’ls sempre de vosté i amb tots els honors i parafernàlies! El sistema universitari és normalment caòtic, lent i desordenat, armeu-vos de paciència. Per últim, important! La majoria d’exàmens són orals, el professor us entrevista en el seu despatx o en una aula i heu de saber construir un discurs oral en italià.

Vida a Roma: oci, cultura, entreteniment, societat
La vida cultural i l’oci són infinits a la ciutat eterna. A banda dels llocs “mainstream” com poden ser el Vaticà (hi ha dies d’entrada lliure, estigueu atentes, us estalviareu 13 euros!) o el Colisseu, us recomane perdre-us pels carrers del Trastevere i sopar en una petita t rattoria pasta a la Carbonara, Amatriciana o Caccio e Pepe (plats típics romans) , visitar el barri jueu i l’illa tiberina, els fòrums romans, les termes romanes de Caracal·la i de Dioclecià, passejar un matí de diumenge pel mercat de Porta Portese o passar un dia menjant i bevent bon vi en les tavernes dels Castelli Romani. La vida nocturna és diversíssima, i depenent dels vostres gustos podeu trobar infinitat de propostes d’oci: si preferiu tranquil·litat i un ambient romà i jove, us recomane el bar San Calisto en el Trastevere, just al costat de la plaça de Santa Maria del Trastevere. Els preus són molt barats (cosa estranya a Roma) i l’ambient és increïble; hi ha moltíssima gent jove, normalment estudiants universitaris, música i animació. Si us agrada més la festa de discoteca, la zona de Testaccio-Piramide-Ostiense és la millor. Existeixen associacions d’estudiants italians que organitzen activitats diverses per als Erasmus, des d’aperitius (costum italià: beure alguna cosa, normalment Spritz, i menjar una mica abans de dinar o sopar), fins a festes, excursions i viatges. Aquestes associacions són principalment aquelles vinculades a ESN, que té diversos grups segons la universitat (https://www.facebook.com/esn.roma.ase/, https://www.facebook.com/esn.roma3/ ). Podeu seguir-les a les xarxes per conéixer les activitats que organitzen, normalment són molt actius.

Aprofiteu també que esteu en el centre neuràlgic d’Itàlia i visiteu-la: us recomane Florència, Bolonya, Verona, Torí, Milà, Gènova, Cinque Terre, Nàpols (Vesubi i Pompeia), la costa Amalfitana, Sicília (Palerm, Cefalú, Agrigento), Apúlia, i si no us importa la massificació de turistes, Venècia. Els trens no acostumen a ser cars (a no ser que siguen d’alta velocitat) i també podeu trobar autobusos barats, especialment amb l’empresa de baix cost Flixbus. A més, hi ha vols barats des de Roma a altres ciutats italianes, de fet jo vaig volar a Palerm (Sicília) per 50 euros anada i tornada.

Però sobretot, intenteu aprofitar les oportunitats de conéixer gent nova, tant italiana com d’altres països. El fet de ser estudiants Erasmus us donarà l’oportunitat de moure-us en ambients internacionals i practicar diverses llengües (principalment l’anglés), conéixer noves cultures, fer grans amistats, i fins i tot enamorar-vos! No us recomane tancar-vos en grups d’estudiants espanyols i perdre les oportunitats de compartir experiències amb gent d’altres països. I sobretot, sigueu obertes, deixeu la vergonya en Alacant, llanceu-vos a viure noves experiències i gaudiu de les increïbles aventures que us esperen a Roma!

UNIVERSITÀ DI BOLOGNA 2016-17

Alumna: Rosa Gómez Ferri

Estudios: Història

Universidad:Università di Bologna

Curso: 2016-17 (primer semestre)

Em dic Rosa, vaig estudiar el Grau d’Història a la UA, i el primer quadrimestre de quart de carrera vaig fer l’Erasmus a Bologna. No puc dir que va ser pensat i fet, ja que era una cosa que tenia decidit des del primer any de carrera. Un somni que complir si o si, vaja. Començaré per una cosa prou típica que tot aquell que experimenta un Erasmus et dirà: l’Erasmus comença amb la primera visita al despatx del coordinador de mobilitat. L’angoixa de pensar on anar, si em serveix l’anglès que tinc, si hi han suficients places allà on vull anar...i el pitjor de tot: la burocràcia. El “papeleo” que has d’entregar correctament i en grans quantitats és una tortura si eres un desastre amb tot allò. Comences a pensar què faràs si no et deixen accedir a aquell somni i la idea et deixa amb mal d’estomac. Finalment, apareix aquell correu de “RESOLUCIÓ DEFINITIVA DE PLACES” més esperat que una bona paella després d’estar mesos fora del país.

Vam tirar cap a un únic destí i allí que ens van acceptar: Bologna. I comença l’estiu, eixe que tens que treballar i estalviar i que passa sense que sigues massa conscient del que vas a viure. Unes bones nits de festa al poble per a anar-se’n amb piles carregades, acomiadaments amb alguna llàgrima per part de família i amics i els desitjos de molta sort pel que està per vindre.

Supose que el moment en el que comences a ser conscient del que està per vindre es quan l’avió aterra a l’aeroport i no saps cap on anar. Els primers dies són així, com tot. Però preguntant i amb un bon Google Maps s’arriba a tots els llocs. També els primers dies recordes tot allò que la gent et deia abans d’anar-te’n: “L’italià és facilíssim”, i vaja, els primers dies per molt fàcil que fora no enteníem ni papa. Vam tenir la sort de pillar pis abans d’anar, però sabem de bona mà que trobar pis per allí és de tot menys fàcil, ja que sols contant els Erasmus espanyols, érem uns 900, de manera que era prou comú eixir de casa i escoltar pel carrer a algú parlant castellà. Els primers dies transcorren de manera rara, vas alternant la recerca de les teues facultats, la entrega eterna de documentació i el turisme a la ciutat amb el calor sufocant de setembre.

 

Le Due Torri, una de les icones de Bologna.

Comences a conèixer gent, els altres Erasmus de classe, o altres Erasmus espanyols. És veritat això de “és una pena no fer-se un grup d’amics del país al que vas d’Erasmus”, però com he dit abans, a una ciutat tan sol·licitada pels Erasmus espanyols com Bologna és difícil fer-se un grup únicament d’italians. Així i tot crec que depèn de la voluntat de cada u relacionar-se o no amb els natius, i és recomanable fer-ho. Primeres nits de festa al mític Giardini Margherita, primeres birres a Piazza Verdi amb guitarres i tambors de fons, primeres classes i anècdotes que contar als teus nous amics, com l’aparició inesperada de xinxes a algun matalàs del pis amb la conseqüent visita a l’hospital. La ciutat bull d’ambient d’estudiants. Els pòrtics sense fi son l’emblema de Bologna i les seues facultats són palaus de segles passats amb encant que amaguen pintades reivindicatives a l’interior, sobretot a les facultats de lletres.

Via Zamboni, el carrer dels palaus fets facultats.

Personalment, allò que més plena d’un Erasmus són els viatges, tant aquells que fages amb la gent que ve a visitar-te com aquells que fas amb la gent que tens allí o els que organitza la famosa associació d’Erasmus, ESN Bologna (totalment recomanable per a tot aquell cos que desitge tres dies intensos d’alternar turisme i festa). Viatges plens de experiències boges que mai hagueres pensat, des d’aquell viatge a la Toscana del que contar mil anècdotes fins a aquell viatge a Roma en el que vam ballar PontAeri al parking d’una discoteca. A més, si estudies historia, o t’agrada, pots estar segur/a que Itàlia sencera et fa contenir la respiració i soltar unes quantes llàgrimes. Quin/a fanàtic de la història no s’emociona amb el Coliseu, il duomo de Florència, la basílica de San Vital a Ravenna o les ruïnes de Pompei?

Et sents afortunada. Pel que estàs vivint, per la gent que et rodeja. Perquè tot el que t’envolta dia a dia et plena. I no et dona temps a trobar a faltar perquè en res el Nadal arriba, la ciutat es plena de mercats i llums i es buida perquè tots tornem a casa. És una sensació estranya perquè sents que has tornat de vacances uns dies, estàs de pas, però que eixa no és ta casa vertadera, ta casa és Bologna i la teua vida està allí. I aquesta és una sensació real.

Passen nadals i tornes a eixa casa. De sobte queda un mes per a fer els últims exàmens orals (Sí, a Itàlia són orals, per la qual cosa recomane apuntar-se a algun curset d’italià durant l’Erasmus) i els últims viatges. I estàs tranquil·la perquè igual que no vas ser conscient de quan havies arribat, ara no eres conscient de què te n’has d’anar. Empalmes l’última nit de festa amb l’avió que ix a les set del matí i fi. I encara no t’has adonat que una de les experiències que marquen la teua joventut ja ha acabat. I sincerament, no sé quan t’adones, però trobar a faltar fa mal.

Cada u viu l’Erasmus a la seua manera: alguns troben a faltar la seua gent més que altres, altres van amb parella (puc afirmar que aquests som una espècie rara en extinció víctimes constantment de preguntes com, “D’Erasmus i amb parella?”), sense parella, alguns fotuts per algun profe amb mala llet, algú que s’enamora...cada Erasmus és diferent i cada u fa la seua pròpia experiència, però tots deuríem de tindre l’oportunitat de viure-ho. Perquè aprens, creixes, sents, rius...multiplicat per mil. Els records i aquella ciutat a la que vas viure uns mesos romanen al més profund del teu ser per sempre. L’Erasmus és una vida sencera en un període de temps limitat que quan passa recordes com un somni llunyà, i recordar-ho et plena el cos de nostàlgia brutal.

Podria escriure mil texts parlant de l’experiència i estic segura que cap podria fer justícia a tot allò viscut. Ni tan sols se com acabar bé aquest escrit. A aquells que ja heu tornat, “Una volta Erasmus, sempre Erasmus”, lo típic, però condensa a la perfecció el sentiment de l’experiència. A aquells que aneu, viviu-ho sense mesura, és l’única manera de viure-ho bé.